La torre del petroli d’Oliana.

Cap a finals de la dècada dels anys 1940 l’Espanya franquista, de ple dins del moment més alt de la política econòmica autàrquica, va engegar diferents procediments per a trobar jaciments de gas i petroli que permetessin abastir i subministrar a tot el mercat estatal. Aquesta utòpica política econòmica i energètica es va iniciar amb diferents estudis de recuperació d’algunes mines de pissarres bituminoses que ja abans de la guerra civil espanyola (1936-1939) s’havien explotat de forma efímera i antieconòmica a Guardiola de Berguedà, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. Com era de preveure la seva viabilitat va quedar immediatament descartada.

A finals de la dècada de 1940 l’estat va engegar un ampli pla de prospeccions geològiques, privades i públiques, per a intentar localitzar alguna bossa de gas i/o petroli que fos susceptible de ser explotada comercial i econòmicament. Dels diversos sondejos realitzats gairebé tots ells van donar resultats negatius en quant a l’existència de petroli i, en aquells en que el resultat va ser positiu, el volum i característiques va desestimar-ne la seva explotació per inviable o antieconòmic. A la franja del nord de Catalunya, seguint una beta geològica que s’allarga fins a la província d’Osca i Navarra, es van realitzar sondejos a Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), Vallfogona (Ripollès), Riutort (Berguedà), Tona (Osona), Sanaüja (Segarra), Boixols (Pallars Jussà) i Oliana i Bassella (Alt Urgell).

Els treballs de perforació a Oliana, tot i la rudimentària tecnologia emprada, van ser els que van durar més temps, els que van utilitzar més personal, els que van assolir el rècord de fondària perforat mai a l’estat espanyol durant molts anys (2.323 m.), i els que van deixar més restes físiques i patrimonials al territori, ja que a la torre inicial de perforació per a recerca, va seguir-hi la instal·lació d’un veritable pou d’extracció. L’any 1947 l’empresa CEPSA (Compañia Española de Petróleos), sota la direcció del geòleg Enrique Dupuy de Lôme i en col·laboració amb una filial de l’americana Gulf Oil, van iniciar aquests treballs, que van durar fins a 1957-1958. Posteriorment CEPSA va associar-se amb una filial de la companyia belga Petrofina per continuar els treballs d’explotació del jaciment fins ben entrada la dècada dels anys 1960 en que va haver de tancar les instal·lacions en no aconseguir els volums de producció necessaris per a fer-la rendible.

La torre de sondejos petrolífers d'Oliana, amb la base del "derrick" en primer terme (any 1953)

La torre de sondejos petrolífers d’Oliana, amb la base del “derrick” en primer terme (any 1953)

Publicat dins de ENERGIA, ENGINYERIA, Petroli | Etiquetat com a

Campanya per recuperar la locomotora de vapor “Mataró”.

La locomotora de vapor “Mataró”, coneguda també com la “locomotora del centenari” pel fet de ser construïda com a rèplica fidedigna de la primera locomotora que l’any 1848 va circular per la península ibèrica, va ser construïda l’any 1948 per La Maquinista Terrestre i Marítima, i es conserva al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú des de l’any 1981. La locomotora original, que va fer el primer recorregut entre les estacions de Mataró i Barcelona, era del tipus Crewe, va ser construïda a Warrington (Anglaterra) per la casa Jones & Pot, i va ser desballestada l’any 1873 en caure del pedestal on es va exposar durant la fira de mostres de Barcelona.

Després de diferents reparacions i restauracions parcials, la locomotora ha estat en funcionament i operativa tots els primers diumenges de mes de forma gairebé continuada des de l’any 1997. Actualment es troba als tallers de l’ARMF, (Associació per a la Reconstrucció i Posta en Servei del Material Ferroviari Històric), al Pla de Vilanoveta (Lleida), l’únic taller especialitzat en aquests treballs a Catalunya, per tal de poder reparar una fuita d’aigua a l’autoclau i les greus pèrdues del gruix de parets de la caldera que fan del tot impossible la seva utilització amb les mínimes i necessàries condicions de seguretat.

La locomotora de vapor “Mataró” és un element destacat, singular i valuós del patrimoni cultural català, símbol de la identitat col·lectiva, de l’emprenedoria, de la innovació i de l’avantguarda industrial, tecnològica i empresarial del país. Ara, recuperant aquell esperit de compromís de la societat civil amb el progrés i desenvolupament econòmic, social i tecnològic que es va produir a meitats del segle XIX, s’engega un procés de micromecenatge que permeti reunir els 30.000 € que val el projecte de nova recuperació i posada en funcionament d’aquesta emblemàtica i excepcional locomotora de vapor. Podeu trobar més informació i detalls de la campanya, així com les diverses fórmules i aportacions a l’enllaç

http://www.verkami.com/projects/6823-recuperem-la-locomotora-de-vapor-mataro

 

2

3

Publicat dins de ENGINYERIA, Ferrocarrils, OBJECTES TÈCNICS I CIENTÍFICS DESTACATS, RESTAURACIÓ - REHABILITACIÓ | Etiquetat com a ,

Incoat l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de l’Observatori Fabra.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava en la seva edició del passat 17 d’octubre, després d’haver rebut els respectius informes favorables a la seva declaració, la resolució per la qual s’incoava l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument històric a favor de l’Observatori Fabra (Barcelona) així com la delimitació del seu entorn de protecció.

L’edifici de l’Observatori Fabra, propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), és una construcció projectada per Josep Domènech i Estapà l’any 1904 dotant-la, a més a més dels treballs corresponents a la secció d’observació astronòmica, de les seccions de meteorologia i sismografia. Va ser construït gràcies a un llegat del Sr. Camil Fabra i Fontanills, industrial, mecenes i primer marquès d’Alella.

El primer projecte d’establiment d’un observatori per part de la RACAB data de l’any 1883, en que s’inicià el projecte per a reformar la Seu de l’Acadèmia a les Rambles. La iniciativa de la creació de l’Observatori Fabra, com a continuació de l’observatori de la Rambla, va sorgir de la pròpia RACAB, que l’any 1894 va presentar a la Diputació Provincial de Barcelona el projecte de construcció d’un observatori al cim del Tibidabo. En aquest segon projecte, que no arribà mai a realitzar-se, ja es contemplava el doble caràcter, astronòmic i meteorològic i ja es demanava la seva instal·lació al cim del Tibidabo. Va ser, finalment, set anys més tard que s’encetà la construcció de l’edifici de l’Observatori en la seva ubicació definitiva.

El primer director del prestigiós centre d’investigació va ser el Dc. Josep Comas i Solà (1868-1937), que va comptar amb la col·laboració de prestigiosos científics continuadors de la seva tasca com ara Eduard Fontserè i Riba (1870-1970), Isidre Pòlit Boiaxareu (1880-1958) o Joaquim Febrer i Carbó (1893-1970). A més a més de l’interès arquitectònic, patrimonial i històric de l’Observatori, cal esmentar que el centre ha estat pioner a Catalunya en l’ús d’instruments científics de primer nivell, com ara un  Telescopi Grubb (1917), un Telescopi equatorial Mailhat (1905), un Cercle Meridià Mailhat (1905) o bé un Telescopi reflector Schmidt-Cassegrain de 35 cm de diàmetre i distància focal de 400 cm (2001) per a la secció d’astronomia, un anemòmetre enregistrador d’aspiració (1913) o un heliògraf Negretti-Zambra (1968) a la secció de meteorologia i un microsismògraf Vicentini així com un sismometrògraf d’Agamennone (1907) per a la secció de sismologia.

 1

2

3

Publicat dins de CIÈNCIA, OBJECTES TÈCNICS I CIENTÍFICS DESTACATS | Etiquetat com a , ,

Adéu a la Facultat de Nàutica de Barcelona. Una nova pèrdua del patrimoni cultural català ?

La Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB), la més antiga de l’estat espanyol i amb 244 anys d’història, té els dies comptats. Així ho va confirmar i ratificar el vicerector d’Infraestructures de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el seu discurs inaugural del nou curs acadèmic el passat dijous 3 d’octubre. La ciutat de Barcelona, extraordinàriament centralista per a la majoria de coses, amb el port més important de Catalunya, de l’estat i de tota la mediterrània, traslladarà la seva històrica Facultat, a tocar del port, per ubicar-se en altres localitats allunyades de Barcelona on la UPC hi té instal·lacions en desús que precisament ja han hagut de tancar per manca d’alumnes i dificultats de gestió i manteniment creades, en bona part, per la seva pròpia desubicació.

Aquest trasllat representa un dany cultural irreparable, una incertesa per al seu ric i valuós patrimoni científic i tècnic conservat al llarg dels anys i un preocupant futur per a l’històric edifici del Pla de Palau, construït el 1932 gràcies a l’esforç de l’Institut Nàutic de la Mediterrània, presidit per Francesc Macià. Es confirma, doncs, el desmantellament d’una institució acadèmica i científica centenària davant la indiferència general de la societat per tal de ser liquidada de la forma més humiliant possible i reconvertida en una botiga franquícia de roba low cost.

L’any 1769, nou anys després que es constituís la Junta de Comerç, es va crear l’Escola de Nàutica de Barcelona. La represa de la tradició marítima totalment perduda era una exigència del refloriment comercial, i calia formar pilots i capitans que la fessin possible. El primer director va ser Sinibald de Mas, home de mar nascut a Torredembarra l’any 1736. La Junta de Comerç va establir l’Escola de Nàutica pel seu compte, i va fixar que després d’un nombre d’anys prudencial ningú que no hagués passat l’examen no podria comandar embarcacions. Sinibald de Mas es va comprometre a ensenyar les regles geomètriques i cosmogràfiques, el maneig de totes les operacions de navegació, astronomia aplicada, física, etc. El reglament va ser aprovat per la Junta General de Comerç i Moneda de Madrid el 1770 i es va dotar l’Escola amb novíssims instruments adquirits a Marsella i a Gènova. L’edifici on es va instal·lar l’Escola primerament estava situat a la Barceloneta, però aviat va quedar petit. D’allà va traslladar-se al carrer Viladecols i posteriorment a la mateixa Llotja. L’any 1847, l’Escola havia passat a ocupar l’edifici de l’antic temple de Sant Sebastià, situat al costat de la Llotja. D’aquesta ubicació el curs 1918-19, va passar a un pis dels Porxos d’en Xifré, i finalment, l’any 1932, va ocupar l’edifici del Pla del Palau, construït especialment per a l’Escola de Nàutica, lloc que continua ocupant actualment.

El 1770 ja s’havien expedit permisos a alguns estudiants per fer la ruta d’Amèrica. Des dels seus inicis, i especialment des del 1787, van haver-hi nombrosos conflictes entre la Junta i la superioritat del departament marítim de Cartagena, que exigia la submissió de l’Escola al reglament de la Reial Armada, tot i que va poder mantenir la seva autonomia. L’any 1792 eren ja 352 els estudiants que havien passat per l’Escola. El 1805, una Ordre situava l’Escola de Barcelona sota la tutela del Ministeri de Marina si no volia ser suprimida. L’any 1815, després de la guerra del Francès, l’Escola Nàutica va ser totalment reorganitzada i, sota direcció de fra Canellas, va assolir un nivell de perfecció científica a l’altura dels millors centres existents Europa. El 1847, les escoles nàutiques van passar a dependre de Comerç i Obres Públiques, i l’any 1852 l’Escola de Nàutica va ser incorporada a l’Escola Industrial. Pel Decret de 17 de juliol de 1861, el ministre de Foment va separar l’Escola de Nàutica de l’Escola Industrial i li va donar el nom d’Escola Professional de Nàutica: després va quedar incorporada a l’Escola Provincial Politècnica i, finalment, dos anys després (1872), va rebre la denominació d’Escola Provincial de Nàutica. En produir-se les transferències dels estudis de Marina Civil a la Generalitat l’any 1989 aquests passen a dependre de la UPC,

Precisament aquesta integració a la UPC es convertirà en un greuge ja que la FNB, actualment amb gairebé 800 alumnes matriculats, per la seva petita dimensió comparada amb altres Escoles o Facultats de la mateixa Universitat anirà perdent pes específic, personal, inversions i recursos esdevenint ara, però, una bona solució, mitjançant la seva venda per a fer front als més de 100 milions d’euros de dèficit global de la UPC que han generat els mateixos rectors que a dia d’avui volen executar aquesta solució.

facultad-de-nautica_560035

fotonoticia_20130210110237_500

Publicat dins de ASSOCIACIONS - ENTITATS, CIÈNCIA, ENGINYERIA, RECERCA I ESTUDIS, Vaixells | Etiquetat com a | 1 comentari

Les Jornades Europees del Patrimoni dediquen 36 activitats al patrimoni industrial

Durant els propers dies 27, 28 i 29 de setembre es realitzaran a Catalunya les Jornades Europees del Patrimoni dedicades a difondre i donar a conèixer el ric patrimoni cultural del país en totes les seves versions i variants. Aquestes Jornades, organitzades per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, s’emmarquen dins de les Jornades Europees del Patrimoni (European Heritage Days) en les que des de l’any 1984 hi participen més de 50 estats europeus signants de la Convenció Cultural Europea.

Enguany hi participen 220 municipis de tot Catalunya amb un total de 389 activitats de tot tipus. Pel que fa al patrimoni industrial català, hi ha previstes un total de 36 activitats que, per ordre alfabètic dels municipis inscrits, són les següents:

“Les antigues farmàcies d’Àger” (Àger, La Noguera); “Visita als safareigs d’Agramunt” (Agramunt, Urgell); “Descoberta del Molí de Dalt” (Alcover, Alt Camp); “Visita guiada al molí de Minoves” (Avià, Berguedà); “Visita guiada als salins de Gerri de la Sal” (Baix Pallars, Pallars Sobirà); “Visita a la Casa de la Sal de Gerri de la Sal“(Baix Pallars, Pallars Sobirà); “Visita a l’antiga farinera Sant Jaume” (Barcelona, Barcelonès); “Visita guiada al Molí de les Tres Eres” (Cambrils, Baix Camp); “Taller de paper fet a mà al Museu-Molí Paperer” (Capellades, Anoia); “Visita guiada al rentador de llana d’El Roquer i a les poues de glaç de La Ginebreda” (Castellterçol, Moianès); “Conèixer una fàbrica de carbons elèctrics” (Castellgalí, Bages); “La Farinera, un patrimoni recuperat” i “Portes obertes a l’Ecomuseu-Farinera” (Castelló d’Empúries, Alt Empordà); “Visita al pou de glaç” (El Catllar, Tarragonès);  “Visita teatralitzada a l’edifici de la Fàbrica Pagans” (Celrà, Gironès); “Portes obertes i itinerari per la colònia minera de Sant Corneli” (Cercs, Berguedà); “Portes obertes i visita guiada a la Fassina Balenyà” (L’Espluga de Francolí, Conca de Barberà); “Visita guiada a la Mina de l’Estany” (L’Estany, Moianès);  “Visita nocturna a la Tèrmica Roca Umbert” (Granollers, Vallès Oriental);  “Visites guiades a la mina del petroli” (Guardiola de Berguedà, Berguedà); “Visita guiada al molí de Puig-oriol” (Lluçà, Lluçanès)“Portes obertes al Museu d ela Tècnica de Manresa” (Manresa, Bages); “Visita teatralitzada a la nau Gaudí” (Mataró, Maresme); “Descoberta de les antigues caves del Xampany Gumà” (Mollet del Vallès, Vallès Oriental);  “Itinerari per la Fàbrica de l’Aigua” (Montcada i Reixac, Vallès Occidental); “El Trenquet. La línia del ferrocarril Mollerussa-Balaguer” (El Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell); “Visita guiada a la Farga Palau” (Ripoll, Ripollès); “Conèixer un molí fariner. El Molí de Can Rata” (Ripollet, Vallès Occidental); “Visita guiada a la Colònia Borgonyà” (Sant Vicenç de Torelló, Osona); “Visita guiada al pou de gel” (Solsona, Solsonès); “Ressons. Escoltant les Guixeres” (Súria, Bages);  “Portes obertes al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya” i “Visita el Vapor Aymerich, Amat i Jover. Camina sobre les voltes” i “Patrimoni industrial en viu”(Terrassa, Vallès Occidental); “Visita guiada a la mina d’aigua” (Torroella de Montgrí, Baix Empordà);“Visita guiada al Molí de Can Batlle” (Vallirana, Baix Llobregat) i “Visita guiada a la premsa de biga” (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)

a

Publicat dins de ACTIVITATS, CONGRESSOS - JORNADES

Avancen a bon ritme les obres de rehabilitació de la central elèctrica “La Catalana”, a Manresa.

Les obres de rehabilitació de l’antiga central elèctrica “La Catalana”, ubicada als afores de Manresa (Bages), avancen a molt bon ritme i ja es poden començar a veure, des de l’exterior, els espais recuperats així com la incorporació d’edificis adjunts de nova construcció. La companyia elèctrica Endesa va començar l’abril de 2012 les obres de recuperació i rehabilitació d’aquest edifici catalogat, antiga propietat de la Companyia General Elèctrica, posteriorment Hidroelèctrica de Catalunya, d’aquí que sigui coneguda popularment com “La Catalana”, amb la finalitat de traslladar-hi la seva seu corporativa i oficines tècniques per a les comarques de la Catalunya Central a la vegada que alliberarà i cedirà el seu ús a l’ajuntament manresà l’espai que ocupaven fins ara en un altre edifici industrial també catalogat.

IMG_0139

IMG_0140

 

 

Publicat dins de Electricitat, RESTAURACIÓ - REHABILITACIÓ | Etiquetat com a , ,

El Museu de la Torneria de Torelló obre les portes al públic per primera vegada.

El Museu de la Torneria de Torelló (Osona), amb seu a l’antiga fàbrica de Can Vidal, ha obert les portes al públic, provisionalment, els passats dies de Festa Major de la localitat. El projecte encara no està acabat de museïtzar per la manca de finançament, però l’empenta de diversos antics torners voluntaris ha fet possible que les màquines ja estiguin col·locades i a punt per ser explicades a través de visites guiades. Al segle XIX Torelló va esdevenir un important centre de torneria equiparable als de Sant Hilari Sacalm o Arbúcies, on es fabricaven complements de fusta per a la maquinària tèxtil, com les bitlles per a telers.

El Museu de la Torneria de Torelló explica el procés d’industrialització de Catalunya a partir d’un ofici artesà, el torner de fusta i banya, que amb l’arribada de la industrialització es va convertir en un sector industrial complementari, entre d’altres, al sector tèxtil. El director, Gerard Verdaguer, explica que el museu posa de relleu com es passa del taller artesà a la fàbrica, i com la necessitat d’elaborar complements per a la maquinària tèxtil concentrada a la zona, fomenta el desenvolupament de torneries que, com la de Can Vidal – construïda entre 1898 i 1901-, donaven feina a més de 60 treballadors. El museu comença amb un espai de natura on es pot observar la matèria primera amb què elaboraven les peces. Així, muntats en carretons i palets, es poden apreciar diferents tipus de fusta de la zona que després servirien per a fabricar, entre d’altres, bitlles de teler, rodets d’ordidor o canons de metxera. El museu, que forma part del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a l’espera de la inauguració oficial de l’espai, té previst oferir visites guiades a aquells grups que ho desitgin.

L’exposició explica l’origen de la torneria i la seva evolució. Així, el visitant pot entendre tot el procés de treball, des de la transformació del tronc de l’arbre fins a l’obtenció de peces, a través de les màquines exposades. Durant la visita s’expliquen des dels torns de ballesta inicials, activats per la força manual de braços i peus i on cada peça que elaborava l’artesà és única, fins a les màquines automatitzades actuals, passant per les de vapor o les que feien servir sistemes d’embarrats. Tot i que les torneries treballaven bàsicament en la fabricació de peces per a la indústria tèxtil amb fusta i banya d’animals, també hi va haver torners que es van especialitzar en la fabricació de joguines de fusta, mànecs de portes, ganivets, taps de les botes de vi, instruments musicals, etc.

visita_museu

Una-de-les-maquines-de-torneri_54378287159_54374916805_576_694

24037_cat_ESCALA_585_450

Publicat dins de INDÚSTRIES DE LA FUSTA I EL BOSC, MUSEUS, Torneries, TURISME INDUSTRIAL | Etiquetat com a ,

La Vall de Ribes estrena la ruta de les centrals hidroelèctriques del Freser.

El passat 24 de juliol va presentar-se el nou projecte turístic “La Ruta de les Centrals Hidroelèctriques del Freser” (entre Queralbs i Ribes de Freser) juntament amb la “Ruta del Freser” (des d’Ulldeter fins a Ripoll). Ambdós productes han estat impulsats pels ajuntaments de Ribes, Queralbs i el Consorci del Ter.

El Freser va ser un dels primers rius explotats durant el procés d’industrialització català de principis del segle XIX. És per aquest motiu que es localitzen tantes centrals hidroelèctriques, preses i elements del patrimoni industrial. Destaquen, entre altres, en aquestes rutes senyalitzades per fer a peu i/o en bicicleta, la Central de Daió, a Queralbs, que va ser la primera construïda a Catalunya (1907) i va servir per subministrar electricitat a Ripoll i Vic; Central Ielles, encara en funcionament, construïda el 1912, disposa d’una turbina del tipus Francis de la casa Echer Wyss i Cia així com d’un alternador de la marca Oerlikon; Central d’El Molí, construïda el 1914 és la més espectacular de totes per la seva arquitectura d’estil modernista i per la maquinària i mobiliari d’època que es conserva a l’interior; Central de Rialp, edifici modernista fet amb volta catalana; Central de Filats i del Carbur, dins dels edificis de l’antiga fàbrica Recolons, ja a terme de Ribes de Freser.

1

Publicat dins de Electricitat, ENERGIA, ENGINYERIA | Etiquetat com a ,

S’acaben les obres de l’edifici del Museu del Miner d’Ogassa.

Les obres de l’edifici del Museu del Miner d’Ogassa (Ripollès) ja estan acabades. Les obres de rehabilitació de l’antiga fàbrica de pans de carbó ja s’han acabat, i això vol dir que el futur Museu del Miner ja té la casa feta. Queda pendent, però, la museïtzació, que suposa una inversió de 230.000 euros que no és previst d’on es poden aconseguir. De moment es realitzen visites guiades a l’interior de l’edifici on s’explica com treballaven els miners i el procés que se seguia a l’hora de fer els pans de carbó. També es visita l’estació de cable aeri de Ca l’Ermengol, la font Gran, on es va crear la primera turbina que donava llum a les cases mineres i a la indústria, o el barri del Prat del Pinter, on hi ha l’església parroquial de Santa Bàrbara, feta pels miners en honor a la seva patrona.

El futur del Museu del Miner d’Ogassa, un dels grans actius turístics que podria tenir el poble, és ara per ara ben incert. L’edifici del museu, que data de principis del segle XX, s’ha rehabilitat fent les teulades i els tancaments nous, s’han sanejat les parets i també s’hi ha recuperat algunes elements mobles que hi havia a l’antiga fàbrica de pans de carbó. Entre altres s’hi han mantingut les antigues calderes, que es podran veure a través d’una passarel·la, i les premses del carbó.

1

2

Publicat dins de MINERIA, MUSEUS, RESTAURACIÓ - REHABILITACIÓ | Etiquetat com a ,

Exposició amb motiu del centenari de l’arribada de l’electricitat i del telèfon a Gelida.

Fins el proper 30 d’agost es pot visitar a l’espai “Sol Solet”, de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida (Alt Penedès), l’exposició commemorativa dels 101 anys de l’arribada de l’electricitat a la població i, també, del centenari de l’arribada del telèfon públic. Mitjançant documents, objectes relacionats i un audiovisual el visitant pot reviure l’arribada de l’electricitat a Gelida el 1912 i del telèfon el 1913. Dos canvis revolucionaris que van marcar elsegle XX arreu i que, avui, són claus en el desenvolupament de la nostra societat.

cartell-expo-telefon-i-llum_ok

 

Publicat dins de Electricitat, EXPOSICIONS, TELECOMUNICACIONS | Etiquetat com a